Colats al Comte de Godó

De vegades passa allò que et cauen unes entrades del cel (a mi normalment no, però tothom té el típic amic amb sort). Avui han arribat a les meves mans un parell d’invitacions al Trofeu Comte de Godó, d’aquelles que valen per un dia, i tot i que avui no s’hi disputava cap partit destacat, hem pogut espiar Kei Nishikori mentre pilotejava una estona. Després d’un partit de dobles prou entretingut entre Qureshi i el seu company que no recordo contra una parella que no recordo, ha tocat el torn de Marcel Granollers contra Marinko Matosevic, un australià molt divertit que ha resultat ser d’aquells tenistes que, quan fallen, parlen sols. Granollers s’ha enfadat un parell de cops i ha mirat a la grada molt seriós demanant silenci (el tennis té aquest caràcter així com senyorial, d’aplaudiments autoritzats i mirades de reprovació a qui es mogui gaire). Avui era un dia de moure’s molt, perquè hi havia open seat (campi qui pugui).

La gràcia d’aquest tipus de dies és que veus gent fora de context, com nosaltres. N’hi ha que ens agrada el tennis i ens trobem com peixos fora de l’aigua pel luxe que envolta el torneig en qüestió (tot i que els carrers del voltant del recinte els vam trobar fets una pena, amb poca cura pels detalls! La gent, abans d’entrar, veu inevitablement els exteriors!!). També vam veure molta gent, la majoria, acostumats al luxe però amb cap mena d’interès pel tennis. Peculiaritats de les entrades, dels preus, dels amiguismes i de les acreditacions VIP.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s