Aquests Bombers no són els meus

Signo una anàlisi negativa i en fred de la darrera Cursa de Bombers. Ho faig en fred perquè només acabar una cursa tan summament penosa com la que vaig fer jo, qualsevol queixa sona a excusa barata i no val la pena ni parar-hi atenció. I serà negativa perquè quan la decepció és tan gran costa veure els punts d’encert, i el record que queda és dolent, i prou. Però ara ja, havent llegit i sentit altres veus i poc complaguda amb les explicacions de l’organització, clamo:

ABANS DE LA CURSA

– Que aixequi la mà qui trobi normal que, setmanes abans de la cursa en qüestió, et demanin UN dia i UNA hora assenyalada en què has de passar a recollir la teva samarreta. A tots se’ns pot girar algun compromís inesperat i si tens un marge de només una hora, és difícil manegar-s’ho.

– La bossa del corredor contenia UNA SAMARRETA. Doncs moltes gràcies, espero que pels 20€ pagats l’avituallament després de la cursa sigui digne (ALERTA SPOILER: no ho va ser gens). Sempre recordo la Cursa Solidària En Marxa per la Paràlisi Cerebral en la que per 5€ + la voluntat (evidentment voluntària) ens van obsequiar amb una bossa ben plena que quasi feia vergonya acceptar, i més tractant-se d’una obra benèfica:

54895_10152170671655156_924500974_o
Recompensa per la Marxa Solidària

– Els desgraciats que triguem més d’una hora en completar els 10km hem estat relegats a l’infern dels que corren per primer cop aquesta distància. Ni uns ni altres mereixem aquest suplici. “Subdivisions entre calaixos” és un concepte que caldria recuperar!

EL MOMENT DE LA CURSA (que va ser mig dia-mig nit)

– Siguem moderns, busquem un nou públic, diuen. Centrem-nos en el sector femení i en franges més joves. Caram, sembla que a les dones joves ens atrau córrer una cursa al juny, fregides de calor; un divendres, partint per complet el cap de setmana; a les nou de la nit, el típic moment en que podem estar fent qualsevol altra cosa. Per a què es van inventar els diumenges al matí si no és per fer curses?

– Un aplaudiment pel campió que va decidir que la cursa comencés a Plaça Espanya i acabés a Selva de Mar.

– Amb tot això, arribar al lloc de sortida es converteix en un show. La saturació de transports públics va assolir cotes èpiques amb el metro a rebentar de samarretes lluents. Resultat: corredors suats abans d’arribar a Plaça Espanya i passatgers innocents aliens a la cursa amb un cabreig de Cal Déu.

– Com d’estret pot ser un passadís de sortida? El problema ve si, com avançava més amunt, formes part de l’Equip Tortuga, Cargol o anomeni’s com es vulgui. Surts des de l’últim calaix, el calaix que tot ho aglutina, i fas els primers quilòmetres amb el cotxe escombra enganxat al cul. Això, estimats organitzadors que no han corregut mai per salvar la vida, és tot un desafiament la salut mental del runner. És difícil concentrar-se en els teus ritmes, les teves pulsacions, les ròtules que et pengen llastimosament del fèmur, mentre sents l’alè del diable que va sobre quatre rodes ensumant-te el clatell i anunciant a tothom el teu patetisme.

– Des d’aquí una cordial salutació al voluntari d’avituallament que va pensar que era bona idea enxufar-me l’aigua a l’orella. Fer metre noranta no et dóna dret!

– El recorregut en sí, pujades, baixades com la del carrer Bolívia (crec, perquè la foscor no em deixa recordar bé jeje) donen per molts comentaris que m’estalviaré perquè ho fan millor els que hi entenen, d’això de córrer.

MENCIÓ ESPECIAL: LA RECTA DE META

– Meravellosa l’elecció d’un carrer que fa pujada per col·locar-hi la línia de meta. Així, els que van a fer temps tenen l’oportunitat de destrossar-lo en l’últim moment i els que no podem amb la nostra vida tenim 200 metres per prometre’ns que ja no farem més curses.

Perill d’atropellament!!!!!. He captat la vostra atenció? Doncs això és precisament el que NO van aconseguir les ambulàncies en tot el recorregut. Fins a tres cops vaig ser testimoni de com envaïen els carrils dels corredors (no se suposa que Barcelona és una d’aquelles poques ciutats que admeten trampejar pels carrers del voltant?) creant un perill difícilment evitable, tenint en compte que molts corredors anem amb auriculars i la música a tota pastilla. El risc encara s’incrementa més si tampoc pots veure els llums d’emergència perquè Nike, sempre tan espectacular, ha decidit convertir la recta final en una mena de Hall of Fame amb llumetes que enceguen i que et fan sentir com Madonna per la catifa vermella, però en versió suada i sense alè, mentre una ambulància de tantes intenta passar per sobre de tu i del teu glamour.

001
SOCORS

DESPRÉS DE LA CURSA

– Arribats a aquest punt, ja fa mandra explicar (i llegir) com d’horrible va ser l’arribada. Aglomeracions infernals, passadissos estretíssims limitats per tanques, que en el millor dels casos t’angoixaven una mica i en el pitjor et provocaven una crisi d’ansietat. Allà, arran de platja, vam notar tot el fresquet que havíem anhelat durant la cursa. El vam notar massa, però no teníem jaquetes a mà perquè el guardarroba consistia en una mena de broma (si volies les teves pertinences a peu de meta, havies de pagar 3€ per a que te les transportessin des de Plaça Espanya).

– Després de caminar més d’un quilòmetre per a que ens donessin la segona bossa del corredor (aquesta havia de ser la bona), vam rebre un insult en forma d’ampolla d’aigua + ampolla de Gatorade. En aquest moment ja se sentien uns quants comentaris de “mai més, mai més…”.

– Als conductors i conductores que en aquells moments es trobaven a la Ronda Litoral NO els sembla bona idea que la cursa es fes la nit d’un divendres d’estiu. Evitar hordes de corredors mig morts que volen travessar el carrer costi el que costi és una cosa seriosa.

– Tot plegat es va salvar gràcies a la magnífica festa que tenia lloc a la platja en aquells moments. IUJU! MÚSICA! DJs! Ballar després de córrer 10km! NO.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s